Estava callat i l'estufa anava fent el seu treball , de sobte van picar a la porta. Vaig obrir la porta, però no hi havia ningú. Crec que el xiulet de la tetera m'ha confós. Entro a la cabana i miro la tetera, ja està, i l'aparto. Preparo el te de la mare, sempre la mare fa uns tes molts bons. Mai explica el secret, l'ingredient final. però m'ho va dir perquè li preparés algunes tardes el te a les seves amigues i a ella.Gairebé sempre m'afegeixo a les tertúlies diàries de la mare; són molt interessants.
Crec que ara sí, n'estava segur que havien trucat a la porta. Obro la porta i saludo les veïnes. Començo a parlar i a buscar un tema de conversa, de cop i volta, apareix la mare, ve de comprar unes pastetes. Ens posem a taula i no marxen fins que es fa de nit, per fer el sopar. M'ho passo molt bé, escoltant , i dono la meva opinió. A més, quan estic gandul i fa un fred que pela, prefereixo quedar-me a casa que és on millor s'està.
Sara Belmonte
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada