ESTÚPID LLIBRE

De cop el so de la tetera es tornà estrident, insuportable. Pel fet que estava llegint, m’afectava encara més. Vaig aixecar-me i me’n vaig anar a una altra habitació, però abans vaig abaixar el foc de l’estufa. Se’m va fer més fàcil concentrar-me en la lectura, tan fàcil que vaig oblidar l’estufa i la tetera.
Ja se sap que si es llegeix alguna cosa que t’agrada, t’engresques i perds la noció del temps, i això és el que va succeir. Al cap d’unes seixanta pàgines llegides d’aquell llibre que no deixava que jo pogués fer altra cosa que fixar-me en aquelles línies que tenien tant de sentiment. Se sentia una lleugera olor de cremat, però no hi vaig donar importància, la lectura seguia sent massa intensa. La fortor augmentava, juntament amb la calor. Llavors vaig separar-me del llibre i vaig tornar a la realitat, s’havia produït un incendi dins de casa meva, just a l’entrada. Realment tenia molta por, vaig trucar als bombers perquè vinguessin a casa urgentment. Van tardar vint minuts, creia que ells arribarien i jo ja estaria cremat juntament amb mitja casa. Vaig quedar inconscient, segons em van explicar. M’ho vaig prendre com si hagués acabat de néixer i el primer que vaig fer, just sortir de l’hospital, va ser cremar aquell estúpid llibre que em va fer perdre el seny.

Xavier Oliveras