NIT DE LLAMPS I TRONS

... i en obrir la porta de casa, em vaig espantar en veure un animal estrany estirat al mig del passadís, però quan ell em va veure, dos segons més tard va marxar corrents cap a la cuina, i un cop allà va desaparèixer, jo vaig mirar per tot arreu i no hi vaig veure res. Vaig decidir anar a dormir, tot i que entre la tempesta i el que havia vist feia uns moments, no podia.
Llavors vaig tornar a anar a la cuina, i quan vaig sortir de l’habitació, el mateix animal fastigós estava allà estirat.
M’hi vaig apropar sense fer gens de soroll amb una cadira a la mà, i en el moment que li volia llençar, va tornar a desaparèixer.
Estava molt espantat i no sabia què fer, quan de sobte va sonar el telèfon, el vaig agafar, però no parlava ningú, així, que vaig penjar. Als cinc minuts em van trucar al mòbil, però no sortien els números a la pantalla; el vaig agafar i era la meva veïna, que em va dir que el seu camaleó s’havia escapat i havia vingut a casa meva.
Quan em va dir allò, em va treure un gran pes de sobre, i aquella nit de llamps i trons va ser la primera que vaig aconseguir adormir-me.

Pau Ubric