Just en el moment en què en Marc va entrar a la casa, tot moll, per la tempesta que queia a fora, just al davant, tan bon punt obrí la porta, va trobar el seu gos Black, estirat al terra. Semblava estar adormit, encara que semblés un fet molt estrany, ja que les tempestes l’aterroritzaven.
En Marc va intentar despertar-lo, però en Black no responia. Estava inconscient.
El noi, tot espantat pel que li havia passat al seu gos, va anar a mirar si hi havia algun altre fet inusual a la casa.
Primer va trobar el menjador, encara amb els plats bruts sobre la taula. Feia una olor rara, el televisor estava al terra, amb el vidre tot trencat.
Encara més espantat va anar corrents pel passadís.
El primer que va trobar va ser el lavabo. La banyera era plena; plena de sang. Més avall del lavabo hi havia la seva habitació. La primera cosa que va fer, va ser mirar si hi havia la cosa més important que guardava: el braçalet d’or blanc amb diamants de la seva àvia, acabada de morir feia trenta-dos dies. El braçalet no hi era.
En Marc va començar a cridar i anà cap a la finestra, que tenia un balcó que donava a la galeria. Estava oberta.
Fora del balcó hi havia un cadàver estintolat a la paret, mig amagat darrere el ficus. Estava ple de sang, amb un ganivet clavat a la part esquerra superior, concretament, al cor.
Va mirar aterroritzat el seu voltant. Als balcons dels seus veïns, hi havia el mateix cadàver, mort de la mateixa manera. El fet que destacava més, és que tots portaven el braçalet, el braçalet de la seva àvia.
En Marc no va poder resistir-ho. Va pujar a dalt de la barana, i va caure al buit, on hi havia els seus tres veïns.
Tot era negre; no es veia el final.
Laura Carrera
1 comentari:
M'agrada molt aquesta continuació de la Laura Carrera, a mi m'agrada molt escriure la continuació d'un relat o fer una de les teves redaccions. NO es per fer la pilota però m'agrada la manera en què organitses les classes!
Adéu*
Mònica!**
Publica un comentari a l'entrada