Vaig arribar a casa i em vaig espantar molt. Vaig trobar la porta d’entrada oberta, cosa gens normal perquè m’havia divorciat feia poc menys de quinze dies, i no creia que la meva exdona vingués a visitar-me d’aquesta manera. Se’m va acudir entrar per comprovar què passava. Quan vaig fer dues passes per endinsar-me dins el passadís, vaig veure una llum al final de casa, que corresponia a la meva habitació. Em vaig sobresaltar, però vaig intentar no fer soroll perquè tenia la sensació de no estar sol a casa. L’únic que se’m va ocórrer va ser intentar avançar sense fer gens de soroll i observant atentament tot el que m’envoltava. Quan tan sols estava a un metre de l’origen de la llum, vaig sentir dues veus, conversaven sobre un tal “Jack”, i aquest era jo. Estava molt espantat, de què devien conèixer el meu nom? Com sabien on vivia? Moltes preguntes passaven pel meu cap en aquests moments. Les últimes paraules que vaig sentir van ser: “...el matarem!” Vaig fugir al barri del costat, i una setmana més tard, em van trobar.
Ara estic sol, recordant aquella nit de llamps i trons, i esperant tornar a ser lliure.
Xavier Oliveras
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada