Vaig obrir la porta de casa meva, i l'únic que vaig veure eren uns ulls verds groguencs, enmig de la foscor de la sala, que m'estaven observant fixament. Uf, era la meva gata! Vaig pujar cap a dalt, a la meva habitació, vaig posar-me el pijama i em vaig ficar dins al llit. No podia aclucar cap ull, sentia els trons i els llamps que m'envoltaven. En estar tan atenta escoltant la tormenta, vaig sentir una mena de ''clec, clec'', de sobte vaig encendre el llum i em vaig repassar l'habitació d'esquerra a dreta. No aconseguia veure res, obria els armaris, mirava sota el llit, al darrere de les cortines i, fins i tot, el bany. M'estava desesperant, no trobava res que pogués fer aquell soroll. Tant de buscar, se'm va obrir la gana i vaig decidir anar-me a preparar un bol amb cereals i així potser m'oblidava d'aquell soroll per una estona. Al baixar per l'escala sentia cada cop més aprop aquell ''clec, clec'' misteriós. Però si només era la gateta jugant amb un cabdell de llana que tenia la mare sobre la taula de la sala!
Ariadna Juncà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada