NIT DE LLAMPS I TRONS

Corria, una gota d’aigua em va regalimar per la cara, tenia el cabell moll i anava tan ràpid com podia cap a casa. Feia fred, però en córrer m’havia entrat calor i el suor ara es barrejava amb les gotes de pluja.
Vaig tancar el portal darrere meu , vaig travessar el jardí, ràpidament, pel camí de pedra, i hi vaig entrar.
Quan vaig haver entrat vaig deixar les coses sobre la butaca de la sala i vaig treure un suc de préssec de la nevera.
Tot i que dintre de casa feia calor, encara sentia fred perquè tenia tot el cabell moll, per tant, vaig pujar a la meva habitació per canviar-me. Em vaig treure les sabates, i, amb una mà, vaig obrir l’armari de la roba.
Vaig fer un salt enrere i vaig caure de cul a terra.
Què hi havia dintre del meu armari?
Em vaig acostar una mica i em vaig quedar bocabadada.
Tot el meu armari era d’un negre intens i hi havia uns punts brillants, quasi blancs, que em cegaven. Era preciós, però, què feien al meu armari?
Vaig sentir que s’obria la porta de casa. Vaig tancar l’armari i vaig anar a buscar ma mare, que acabava d’arribar. Vaig fer-la pujar i vaig obrir l’armari d’un cop. Estava molt nerviosa.
-Mama, què veus?
-...roba...?- em va contestar, mirant-me com si sigués tonta.
Vaig mirar jo també. Roba, només hi havia les coses de sempre.
Vaig tancar-lo i, quan la meva mare va haver marxat, el vaig tornar a mirar. I em vaig quedar tota la nit desperta, observant aquelles estrelles que només jo podia.
Katy Steinebach